
“Perfecto en la locura”, no és per Vinodelfin només una combinació de paraules suggerents. És una posada en escena, una declaració d’intencions. Ser perfecte a la bogeria és admetre que el que ens fa diferents, també ens fa únics; es assumir que l’existència esta plena d’actes contradictoris, d’encerts i d’errors, acceptar que aquest anar i venir, que aquesta bogeria, si quelcom la respira, enterament, és perfecta.
