
Un periodista una vegada va preguntar a Michael Brecker què sentia en ser el millor saxofonista del món. Ell va respondre: “Pregunteu-li a George Garzone!”. I és que si donem un cop d’ull a la trajectòria de Garzone sembla difícil rebatre aquesta afirmació. Nascut a Boston, és un jazzman veterà que ha aparegut a més de 20 discos i fa més de 30 anys que s’encarrega de la formació de noves generacions de músics al prestigiós Berklee. La llista de col•laboracions d’aquest saxofonista podria omplir una Biblia: Joe Lovano, Michael Breker, Kenny Garrett, Danilo Pérez, Chick Corea, Dave Liebman, Jack DeJohnette, John Patitucci, Gil Evans, Ron Carter, Aretha Franklin, Elvis Presley... I no és d’estranyar, perquè la complexitat del seu saxo, de llargs fraseigs i amplis salts tonals, no esborra l’expressió i demostra una naturalitat astoradora en passar de la brusquedat a la carícia més subtil. Els altres dos membre del trio no es queden gens enrere, perquè el seu suport rítmic és tant estimulant i espontani que forma un tot tremendament cohesionat. Ineludible.
* Després de cada passi es desallotjarà la sala * Después de cada pase se desalojará la sala * After each set the venue must be move out.
